IDIOMA DEL BLOC

Aviso para los visitantes de fuera de España sobre el idioma. Este blog está escrito en catalán, que es un idioma diferente del español. Hago esta advertencia para que la traducción, en su caso, no resulte errónea.

Notice to visitors from outside Spain on the language. This blog is written in Catalan, a language other than Spanish. I make this warning to the translation, if not prove incorrect.


29 d’abril del 2015

POLÒNIA, CATALUNYA I LA MODA...


Catalunya i Polònia tenim alguna cosa en comú. A més a més de ser europeus, els polonesos i els catalans som pobles agermanats, m'explico. Desconec si històricament vàrem tenir algun tipus de vinculació, ara la tenim, i és divertida.

A Espanya, alguns espanyols anomenen als catalans "polacos" (polonesos), suposo que és perquè parlem un idioma diferent a l'espanyol i, com que no ens entenen, ens anomenen com els habitants d'un pais amb una llengua molt diferent a la seva. En època de Franco, alguns deien que bordàvem com els gossos, però per sort aquests són temps superats. 

Alguns catalans es molesten per aquesta manera d'anomenar-nos (polacos - polonesos), altres, la majoria, hem donat la volta a l'insult i ens ho hem pres a broma, de manera divertida. Tan divertida que el programa de televisió d'humor polític de  més audiència a Catalunya, des de fa molts anys, s'anomena Polònia. És un programa on els catalans ens riem de nosaltres mateixos i de tot el que ens envolta. Per això Polònia, i els polonesos, són un pais amic i un pais estimat. Segurament, molts polonesos desconeixen aquesta anècdota i aquesta vinculació entre les dues nacions. 

Per a mi ha sigut una sorpresa descobrir tants blogs de moda a Polònia, i tan bons i bonics, especialment entre els que jo segueixo amb més interès, els referits a la moda madura. La simpatia que jo tenia per Polònia s'ha incrementat al conèixer tantes i tantes dones madures que ens demostren fins a quin punt són elegants i atractives, sense importar l'edat. 

Aquest és un petit homenatge als blocs polonesos de moda que jo segueixo. N'hi han molts més, però com sap tothom que em segueix, jo només publico fotos d'aquelles persones que m'han autoritzat a fer-ho prèviament.  Espero que us agradi aquesta petita selecció, que potser descobriu algun blog interessant i que no s'enfadi ningú, espanyoles o poloneses.

(Clicant als seus noms, podreu entrar als seus blogs).

Ava
Grazyna 
Isabella
Hanna
Ola
Kasia




Grazyna
Malgorzata
Sivka

Barbara
Jolanta
Krystyna

23 d’abril del 2015

SANT JORDI, ROSES, LLIBRES, ENAMORATS...



El 23 d'abril a Catalunya celebrem una festa preciosa, potser la festa més popular del nostre calendari. Altres països celebren amb molt d'entusiasme el dia de Sant Valentí, el 14 de febrer, com la gran festa dels enamorats. Nosaltres, a Catalunya, el gran dia dels enamorats és avui, Sant Jordi, el 23 d'abril. 

Aquest dia els homes regalen roses a les dones que estimen, com a mostra del seu amor. En realitat, avui en dia tothom regala roses, homes a dones, dones a homes, homes a homes, dones a dones... L'amor és universal i no enten de formalismes. Però la tradició diu que els homes regalen roses a les seves estimades i les dones regalen un llibre al seu estimat. 

La diada de Sant Jordi és una barreja d'amor, cultura, bellesa i tradicions. Una meravellosa festa per compartir amb els altres la joia de viure, l'inici de la primavera i la passió per la lectura. Un gran dia, una gran festa que vull compartir amb tots i totes les meves seguidores. 



Avui els carrers s'han omplert de parades de llibres i de roses, 
i de gent comprant aquestes dues coses...
















Gent de totes les edats i condicions gaudeixen de la festa. 
La tradició és compartida per tothom...



















I la gent es vesteix per la festa, de manera divertida, 
sofisticada, tradicional...























I la festa s'acaba amb els castells, les tradicionals torres humanes, 
la demostració flolklòrica més típica i important de Catalunya...






I jo, evidentment, també tinc la meva rosa 
i el meu llibre, dedicat per l'autora...





18 d’abril del 2015

CARMEN, UN MITE DE LA MODA MADURA.


Massa temps allunyat dels blocs de moda madura, massa temps desconnectat. He perdut el contacte amb moltes persones que m'apreciaven i em respectaven (com jo a elles). 


La primera frase del primer post és d'agraïment a totes les bloggers que es van posar d'acord per fer-me un post de comiat. Aquest gest va ser molt emocionant i és, de ben segur, un dels motius que em decideixen a tornar. Gràcies a totes, moltes gràcies. 



He estat apartat dels blocs de moda, però he mantingut el contacte ininterromput amb un, el blog de la Carmen Coburn, Carmen Czech de soltera. Perquè el bloc de la Carmen no és, només, un bloc de moda, és un bloc d'una manera de viure, d'una filosofia vital i una il·lusió per la vida, per les persones, per la familia, per la natura, pels animals, per l'alimentació sana, per les creences... És el bloc d'un mite, que s'ha convertit en una gran amiga, la meva amiga canadenca. 



La Carmen té 63 anys, a ella no li molestarà que jo digui la seva edat, perquè és una dada  que ella no ha amagat mai. La Carmen té fills i nets, és mare i avia, i fa de la seva familia un motiu de felicitat quotidiana, ella és feliç i fa feliç als seus. 



Professionalment, ella és professora de dansa (podeu trobar molts videos de les seves classes a Youtube) per a gent gran i per a nens, especialment. La dansa és una part molt important de la seva vida i un altre instrument per repartir felicitat als qui l'envolten, els seus alumnes. 



La seva preocupació per la solidaritat, per la protecció de la natura i els animals i per l'alimentació sana la converteixen en una vegana militant. Tota la seva vida gira entorn d'aquesta filosofia de vida i, inclús en els seus outfits, intenta ser-ne consequent, no utilitzant llana ni pell. La falsa pell en els seus abrics i jaquetes, i les seves sabates veganes són elements a destacar. 



I, malgrat tot això, la seva edat, la seva dedicació a la familia, a la seva professió i a la seva filosofia de vida, ella és una icona de la moda madura. Els seus outfits, els seus looks, la seva manera de posar (sempre en posició de dança, encara que estigui aturada) són realment atractius. Ella té una elegància natural que impressiona, porti el que porti, malgrat que, inclús per fer les feines de casa o per anar al camp o a una manifestació, no la veureu mai desarreglada, sempre en equilibri, personal, físic i estètic. 



La Carmen és la meva gran amiga i jo no podia tornar al bloc sense dir-ho. Us recomano molt que us feu seguidores o seguidors del seu bloc, no us n'arrepentireu.

Podeu seguir-la a: 










El color blanc és un dels seus preferits. 



La falsa pell, ella no utilitza mai pell d'animals.



El boho, o la seva aparença bohemia o romàntica, forma part de l'encant dels seus outfits.  





Els capri no són una de les peces que més m'agraden, però en ella he descobert com portar-los amb elegància i gràcia. Tanta gràcia que jo l'he anomenat "la reina de Capri" i sé que a ella aquest títol honorífic li va fer molta il·lusió. El seu recull de looks per acomiadar-me, quan vaig tancar el bloc, va estar dedicat a aquesta peça. Podeu veure-ho a: